debat obert: "mercenaris contra pirates"?

Mercenaris contra pirates a Somàlia 5 novembre 2009

Després del segrest d’un vaixell tonyinaire propietat d’un armador espanyol, el sector empresarial s’han centrat en demanar al govern, que soldats espanyols protegeixin els vaixells mentre pesquen tonyines en aigües de Somàlia.

La primera pregunta a formular-nos davant aquesta situació és: ha de ser obligació de l’Estat protegir la flota pesquera?, és a dir, l’exèrcit ha de protegir els negocis o activitats privades i lucratives d’empresaris espanyols en l’estranger?

Protegir un vaixell o una plataforma petrolífera és equivalent. En tots dos casos, tenim empreses de capital espanyol que realitzen una activitat extractiva, peix o petroli, en un país exterior. Però quan la població local afectada per l’activitat de les empreses protesta, aquestes demanen que l’Estat utilitzi la força i la violència per defensar “el seu dret a apropiar-se dels recursos naturals”. En el cas de la pesca de la tonyina, els pescadors locals somalis, no poden competir amb la pesca industrialitzada i, es veuen abocats a l’atur i a no poder seguir vivint de la pesca tradicional tal i com ho han fet durant segles. Però al mateix temps la pesca intensiva suposa empobrir i arrasar els caladors. La política d’aquests grans vaixells de pesca, és la de pescar tot el que es pugui, malgrat amb el temps la seva activitat suposi posar en perill la reproducció de l’espècie fins que no quedi tonyina. En definitiva l’activitat pesquera dels armadors espanyols comporta un problema social entre la població pescadora somalí i un problema medioambiental que sobrepassa les aigües somalis.

Respecte dels vaixells tonyinaires cal tenir present que l’armador o propietari és espanyol, però que la majoria d’aquests vaixells naveguen amb “bandera de conveniència”, són vaixells matriculats en països com Libèria, Cap Verd o Seychelles i que la  meitat de la tripulació o mà d’obra, no és espanyola, és de països del sud. En definitiva, és evident que els beneficis d’aquesta activitat industrial retornen a Espanya, però no és tan evident que la seva activitat generi massa llocs de treball en Espanya.

Els grups polítics més actius han donat per inqüestionable que es obligació de l’Estat i per tant de l’exèrcit protegir l’activitat econòmica dels armadors. El govern no s’ha atrevit a qüestionar-ho, solament ha manifestat que l’exèrcit ja està fent una certa protecció de la seva activitat econòmica, l’exèrcit ja ha desplaçat a la zona vaixells de guerra i avions per dissuadir als pirates. Ara bé, els armadors que surten de l’àrea protegida militarment perseguint a les tonyines, demanen, que a més a més de la protecció zonal de l’exèrcit, dintre dels seus vaixells viatgin militars armats que puguin combatre als pirates. Aquestes demandes han estat suportades pels partits del PP i PNV.

Davant aquesta demanda dels armadors, PP i PNV, la ministra de Defensa al·lega que la Llei Orgànica de la Defensa impedeix donar compliment a la demanda. Ella mateix els proposa contractar una empresa militar privada, és a dir, els suggereix contractar mercenaris. Els armadors han contractat Minimal Risk, el seu director Bon Cole ha estat 27 anys en l’exèrcit britànic, en el regiment d’enginyers i a les forces especials. L’empresa té contractats marines especialitzats en operacions antiterroristes i gurjas, que han treballat en Afganistan, Iraq i Kurdistan contractats pel govern anglès.

Segons Ignacio Lachaga, president del Grup Albarcora, cada vaixell porta quatre mercenaris amb un sou de 14.000€ al més, el que suposa una despesa mensual per l’armador de 56.000€. Com que la pesca no genera tants beneficis com el petroli, els armadors demanen que l’Estat ajudi a pagar el cost de la contractació d’aquestes empreses militars, de moment han acordat que el govern Basc aporti el 25% de la despesa, el govern de l’Estat un 25% més i la resta els armadors. Però actualment continuen les negociacions per a que el govern d’Andalusia i Galícia també contribueixin a sufragar la despesa.

Aquest esdeveniment demana que introduïm en l’agenda política local i internacional el debat sobre el paper de les empreses i les seves actuacions en l’exterior, així com el rol de les empreses de mercenaris en el nou context internacional.

Tica Font, directora de l’ICIP     original: http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/ICIP/?p=13