Declaració de la Conferencia Paris 2008 sobre Decreixement

Els participants en la Conferència del Decreixement Econòmic per a la Sostenibilitat Ecològica i la Equitat Social que va tenir lloc a París els dies 18 i 19 d’abril de l’any 2008 fem la següent declaració:

1.  El creixement econòmic (entès com a increment del PIB o PNB real) representa un augment en la producció, consum i inversió; buscant un benefici econòmic. Aquest tipus de creixement du associat, inevitablement, un major ús de materials, energia i terra.
2. Tot i les millores en eficiència ecològica de la producció i consum de béns i serveis, el creixement econòmic global ha originat una major extracció de recursos naturals, produint-se residus i emissions.
3. El creixement econòmic global no ha set capaç de reduir considerablement la pobresa, degut a l’intercanvi desigual entre els mercats comercials i financers. Això ha causat un eixamplament de les desigualtats entre països.
4. Com demostren els principis físics i ecològics, existeix un límit eventual al creixement de la producció i el consum, així com al creixement que les economies nacionals poden assolir sense imposar costos mediambientals i socials sobre la població i les generacions futures.
5. L’evidència científica indica que l’economia global ha crescut traspassant els límits ecològics sostenibles, como ho han fet també moltes economies nacionals, especialment les dels països rics ( països industrialitzats del nord).
6. També existeix l’ evidència que el creixement global, en la producció i consum, és socialment insostenible i ineconòmic (ja que els costos són més quantiosos que els beneficis).
7. Les nacions riques, a l’utilitzar una part proporcionalment major de recursos naturals que la que legítimament els hi correspon, estan reduint l’espai mediambiental a les nacions més pobres, ocasionant-los-hi impactes naturals negatius.
8. Si no responem a aquesta situació encaminant l’activitat econòmica global amb la capacitat dels nostres ecosistemes, i redistribuint la riquesa i els ingressos de forma global per tal de cobrir les necessitats de la nostra societat; el resultat serà un procés involuntari i incontrolat de decadència econòmica o col·lapse, amb impactes socials potencialment seriosos, especialment pels més desafavorits.

Por tant fem una crida per tal de que es produeixi un canvi de paradigma, des de la busca il·limitada del creixement econòmic al concepte de “mida adequada” de les economies globals i nacionals.

1. A nivell global, la “mida adequada” significa reduir la petjada ecològica (incloent la petjada del carbó) a un nivell sostenible.
2. En països on la petjada per càpita és major que la sostenible a nivell global, la “mida adequada” implica una reducció d’aquest nivell dins un marc temporal raonable.
3. En països on persisteix la pobresa, la “mida adequada” implica augmentar el consum, de forma ràpida i sostenible, d’aquells que es troben en situació de pobresa. L’objectiu és assolir un nivell adequat per una vida decent, seguint pautes de reducció de la pobresa determinades localment, en lloc de pautes imposades externament per polítiques de desenvolupament.
4. Això requerirà augmentar l’activitat econòmica en alguns casos. Tot i que la redistribució dels ingressos i la riquesa, intraestatals i interestatals, és essencial en aquest procés.

El canvi de paradigma implica un decreixement a les regions riques del món.

1. El procés amb el qual ha de ser assolida la “mida adequada” en els països rics, i en l’economia global en general, és el “decreixement”.
2. Definim decreixement com una transició voluntària a través d’una societat justa, participativa i ecològicament sostenible.
3. Els objectius del decreixement són els de trobar les necessitats humanes bàsiques i aconseguir una qualitat de vida elevada reduint els impactes mediambientals de l’economia global a un nivell sostenible. Això no s’aconseguirà mitjançant contraccions econòmiques involuntàries.
4. El decreixement necessitarà una transformació del sistema econòmic global i de les polítiques promogudes i examinades a nivell nacional, per tal de permetre una reducció i posterior eradicació de la pobresa absoluta, mentre l’economia global i les economies nacionals insostenibles decreixen.
5. Una vegada s’arribi a la “mida adequada” a través d’un procés de decreixement, l’objectiu ha de ser el de mantenir “un estat econòmic constant”, amb un nivell relativament estable del consum i amb algunes fluctuacions.
6. En general, el procés del decreixement està caracteritzat per:

·        Èmfasis en la qualitat de vida, més que en la quantitat de consum.

·        L’obtenció de les necessitat bàsiques per a tothom.

·        Canvi social basat en un rang de diverses accions i polítiques individuals i col·lectives.

·        Una considerable reducció de la dependència en l’activitat econòmica,  i un augment del temps lliure, les activitats no remunerades, la cordialitat, el sentiment de comunitat i la sanitat individual i col·lectiva.

·        Foment de l’autoreflexió, la creativitat, la flexibilitat, la diversitat, la bona habitabilitat, la generositat i el no materialisme.

·        Promoció dels principis d’equitat, democràcia participativa, respecte pels drets humans i respecte per les diferències culturals.

7. El progrés a partir del decreixement necessita passos entremitjos a través d’esforços per dominar el concepte de decreixement tant al debat públic i parlamentari, com a les institucions econòmiques. També és necessari el desenvolupament de noves eines per la posada en pràctica del decreixement; i el desenvolupament de nous indicadors no monetaris (incloent indicadors subjectius) per a identificar, mesurar i comparar els beneficis i costos de l’activitat econòmica, amb la finalitat de calcular si els canvis en l’activitat econòmica enforteixen o debiliten els objectius socials i econòmics.