La foto és de La Directa
Omertà. El silenci del negoci. Un cop més, una indústria lucrativa va directament acompanyada de violacions dels drets humans, explotació laboral en règims de semiesclavitud i retroalimentació de l’horror de la guerra. Els vincles directes entre la indústria del mòbil i un dels conflictes més devastadors del continent africà, el de la República Democràtica del Congo, estan més que esclarits. A l’epicentre, un mineral, el coltan, que té el 80% de les reserves mundials a l’est del país africà, a tocar dels Grans Llacs. Del coltan, s’obté el tàntal, que s’empra com a condensador fonamental a la indústria del mòbil, que n’absorbeix el 50% de la producció mundial. Ja fa anys, dos documentals (Blood coltan del francès Patrick Forestier i Blood in your mobile del danès Franck Poulsen) van aixecar acta de la dimensió de l’espoli i la tragèdia.
Coltan: mòbils tacats de sang
A les mines de l’est del Congo, una zona militaritzada controlada pels senyors d’una guerra que ha provocat cinc milions de morts i 200.000 violacions sexuals des de 1994, hi treballen vora 15.000 persones, en règim de semiesclavitud, fora de control i sense cap mesura de seguretat. Infants d’entre set i deu anys –per 25 cèntims d’euro el dia– són emprats per baixar a mines profundes de difícil accés. Segons l’escriptor Vázquez Figueroa, autor de Coltan, “per cada quilo de coltan extret, ja moren dos nens”. Extorquits per les milícies –que es financen amb peatges sobre l’exportació del coltan–, un informe de les Nacions Unides ja alertava, el 2003, que fins a 30 empreses multinacionals estaven directament implicades en l’espoli dels recursos naturals i el finançament indirecte de la guerra.D’aquestes empreses, en un negoci opac i d’estructura mafiosa, 27 eren europees. La majoria belgues, holandeses i alemanyes. Cap empresa multinacional, com ara Nokia, no és capaç de demostrar, avui, que el seu coltan no prové de les mines congoleses. I això que, sovint, s’amaga el traç del seu origen triangulant l’exportació des de tercers països de l’Europa de l’Est o de l’Amèrica Llatina.
A les mines de l’est del Congo, una zona militaritzada controlada pels senyors d’una guerra que ha provocat cinc milions de morts i 200.000 violacions sexuals des de 1994, hi treballen vora 15.000 persones, en règim de semiesclavitud, fora de control i sense cap mesura de seguretat. Infants d’entre set i deu anys –per 25 cèntims d’euro el dia– són emprats per baixar a mines profundes de difícil accés. Segons l’escriptor Vázquez Figueroa, autor de Coltan, “per cada quilo de coltan extret, ja moren dos nens”. Extorquits per les milícies –que es financen amb peatges sobre l’exportació del coltan–, un informe de les Nacions Unides ja alertava, el 2003, que fins a 30 empreses multinacionals estaven directament implicades en l’espoli dels recursos naturals i el finançament indirecte de la guerra.D’aquestes empreses, en un negoci opac i d’estructura mafiosa, 27 eren europees. La majoria belgues, holandeses i alemanyes. Cap empresa multinacional, com ara Nokia, no és capaç de demostrar, avui, que el seu coltan no prové de les mines congoleses. I això que, sovint, s’amaga el traç del seu origen triangulant l’exportació des de tercers països de l’Europa de l’Est o de l’Amèrica Llatina.
L’altre cara (dura) d’Steve Jobs
L’altra cara de la lluna de la indústria del mòbil és a la Xina, que ja fabrica el 50% dels aparells mundials. Shenzen, a 40 quilòmetres de Honk Kong, és farcida d’empreses tecnològiques com Foxconn, un grup industrial taiwanès gegantí, amb una plantilla de 420.000 persones, que treballa per a Apple, Nokia o Sonny Ericsson. El maig de 2010, una onada de suïcidis –tretze intents i deu morts– va treure a la llum pública les condicions de fabricació de l’Ipad o la Play Station a les cadenes de muntatge, així com els alts nivells de contaminació generada. En tots els casos, les persones tenien entre 18 i 24 anys i el suïcidi s’atribueix a la sobreexplotació laboral i a l’isolament al qual està sotmès el personal. A Shenzen, fàbrica i habitatge es fusionen: joves-esclaves recloses amb salaris de 100 euros mensuals i jornades laborals d’entre dotze i setze hores diàries, durant sis dies. En els rigors de l’economia global, una treballadora xinesa rep vuit dòlars per cada Ipad fabricat, un 1,6% del preu final, que arriba als 500 dòlars.
L’altra cara de la lluna de la indústria del mòbil és a la Xina, que ja fabrica el 50% dels aparells mundials. Shenzen, a 40 quilòmetres de Honk Kong, és farcida d’empreses tecnològiques com Foxconn, un grup industrial taiwanès gegantí, amb una plantilla de 420.000 persones, que treballa per a Apple, Nokia o Sonny Ericsson. El maig de 2010, una onada de suïcidis –tretze intents i deu morts– va treure a la llum pública les condicions de fabricació de l’Ipad o la Play Station a les cadenes de muntatge, així com els alts nivells de contaminació generada. En tots els casos, les persones tenien entre 18 i 24 anys i el suïcidi s’atribueix a la sobreexplotació laboral i a l’isolament al qual està sotmès el personal. A Shenzen, fàbrica i habitatge es fusionen: joves-esclaves recloses amb salaris de 100 euros mensuals i jornades laborals d’entre dotze i setze hores diàries, durant sis dies. En els rigors de l’economia global, una treballadora xinesa rep vuit dòlars per cada Ipad fabricat, un 1,6% del preu final, que arriba als 500 dòlars.
Fabricants i operadores
Mentrestant, el negoci no para de pujar. El rànquing de les principals operadores l’encapçala China Mobile (616 milions de connexions i 20.300 milions de dòlars ingressats), seguida per la britànica Vodafone (367 milions de connexions i 15.500 milions), la mexicana América Móvil (236 milions connexions i 7.700 milions) i l’espanyola Telefónica (227 milions de connexions i 12.500 milions). Pel que fa a les empreses fabricants, la finlandesa Nokia continua controlant el 27% del mercat: va vendre 417 milions d’unitats el 2011. El segon lloc correspon a Samsung, 330 milions de telèfons venuts i una quota de mercat del 21%. Apple se situaria en tercer lloc amb 93 milions d’iPhones venuts i un 6% del pastís mundial. La quarta posició és per a la sud-coreana LT i la cinquena per a la xinesa ZTE. La resta de fabricants van produir 552 milions de mòbils, en un planeta on el 2011 es van vendre 1.546 milions d’unitats (un 11% més que el 2011). El negoci dels mòbils, que mou 988.400 milions d’euros, ja representa el 2% del PIB mundial. Però en un món amb 7.000 milions d’habitants i 6.000 milions de mòbils, la nova 4G o el darrer Ipad són impossibles sense les mineres del Congo, les treballadores xineses al llindar del suïcidi, les subcontractes draconianes a casa nostra o els call centers estressants i esgotadors. Les mans anònimes que alimenten les corbates i els luxes dels 3.000 alts executius que, avui, es trobaran al MWC, esdevingut ja Congrés Mundial d’Espolis.
Mentrestant, el negoci no para de pujar. El rànquing de les principals operadores l’encapçala China Mobile (616 milions de connexions i 20.300 milions de dòlars ingressats), seguida per la britànica Vodafone (367 milions de connexions i 15.500 milions), la mexicana América Móvil (236 milions connexions i 7.700 milions) i l’espanyola Telefónica (227 milions de connexions i 12.500 milions). Pel que fa a les empreses fabricants, la finlandesa Nokia continua controlant el 27% del mercat: va vendre 417 milions d’unitats el 2011. El segon lloc correspon a Samsung, 330 milions de telèfons venuts i una quota de mercat del 21%. Apple se situaria en tercer lloc amb 93 milions d’iPhones venuts i un 6% del pastís mundial. La quarta posició és per a la sud-coreana LT i la cinquena per a la xinesa ZTE. La resta de fabricants van produir 552 milions de mòbils, en un planeta on el 2011 es van vendre 1.546 milions d’unitats (un 11% més que el 2011). El negoci dels mòbils, que mou 988.400 milions d’euros, ja representa el 2% del PIB mundial. Però en un món amb 7.000 milions d’habitants i 6.000 milions de mòbils, la nova 4G o el darrer Ipad són impossibles sense les mineres del Congo, les treballadores xineses al llindar del suïcidi, les subcontractes draconianes a casa nostra o els call centers estressants i esgotadors. Les mans anònimes que alimenten les corbates i els luxes dels 3.000 alts executius que, avui, es trobaran al MWC, esdevingut ja Congrés Mundial d’Espolis.
A la imatge: Moltes persones del Congo es veuen obligades a treballar a les mines de Coltan per poder sobreviure. La foto és de la Directa
.
FONT: http://www.canalsolidari.org/noticia/mobile-world-congress-ningu-parlara-del-coltan-ni-de-shenzen/28706?utm_medium=email&utm_campaign=boletin&utm_source=semanalCSI
.
FONT: http://www.canalsolidari.org/noticia/mobile-world-congress-ningu-parlara-del-coltan-ni-de-shenzen/28706?utm_medium=email&utm_campaign=boletin&utm_source=semanalCSI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada