Un paradís agrícola i natural
El Delta del Llobregat és un dels tres punts més fèrtils de tota la conca mediterrània, juntament amb els deltes del Nil i de l’Ebre.
Les zones conreables del Delta suposen unes 2930 ha, del total de 4708 del conjunt de la comarca. Destaca un gran dinamisme del sector que, gràcies a una pagesia abocada a la seva feina, treu el màxim profit de les condicions excepcionals del Delta per a practicar una agricultura intensiva de regadiu altament productiva, destacant per la producció d’hortalisses i fruita.
Tot i que entre 1990 i 2004, la Superfícia Agrària Útil del Baix Llobregat va disminuir fins a un 64 % (de 7.331 ha a 4.708 ha), el PIB s’incrementà un 255 %, passant de ser de 6.411 EUR/ha a 16.355 EUR/ha. L’agricultura ocupa directament a 2175 persones al Baix Llobregat, segons dades oficials, però cal sumar-hi els milers de temporers que cada any treballen en la recol·lecció de fruites i hortalisses sobretot a la zona del Delta.
La interacció entre els camps de conreu i els espais naturals és complexe però molt important: canals de rec, rieres, camins, basses… la gestió de tots dos usos del territori és fonamental per a l’equilibri de la zona.
A més, els espais naturals i agrícoles del Delta són un recurs per al lleure i l’oci de la població dels seus municipis i la gran ciutat. I també són una recurs potencial per a impulsar un ecoturisme de qualitat que pot generar molts més llocs de treball.
Sense agricultura al Delta, Catalunya és encara més dependent de les importacions d’aliments i, per tant, vulnerable
La producció d’aliments es considera una part marginal de l’economia però, en realitat, resulta la base fonamental sobre la que ha de descansar quasevol societat humana, per raons òbvies que un nen de quatre anys podria identificar amb claredat.
En l’actualitat, bona part dels aliments que es consumeixen al nostre país, i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona singularment, són importats d’altres llocs de l’Estat i de tot el planeta. Però aquesta importació massiva d’aliments només és possible per dues raons: hi ha països exportadors i el preu del petroli encara és molt baix, cosa que fa barat el transport. Però el ràpid creixement de la població mundial (especialment a molts països exportadors d’aliments) farà que els aliments comencin a escassejar a escala planetària en no gaires anys. En segon lloc, els preus baixos de l’energia són ja cosa del passat i, un cop passat el pic de màxima extracció de petroli, el transport de productes pel planeta al llarg de milers de quilòmetres s’anirà encarint progressivament, dificultant la importació d’aliments.
En qualsevol visió de futur, un país ha de comptar amb el proveïment dels productes bàsics i els aliments i l’aigua són, evidentment, les necessitats més elementals. Destruint unes altres 800 ha enormement fèrtils al Delta del Llobregat, Catalunya s’allunyaria encara més d’un escenari de Seguretat Alimentària elemental.
Un espai agrícola protegit, però contínuament amenaçat
El 1998 es va crear el Consorci del Parc Agrari, i el 2004 es va aprovar el Pla Especial de protecció i millora del mateix. Per tant, es tracte d’un espai que es troba regulat per unes normes basades en la Llei d’urbanisme, i que va comptar amb el consens de totes les administracions (ajuntaments, Diputació, Generalitat). No és possible ubicar un monstre com Eurovegas sense dinamitar totalment el consens polític i social assolit, modificant violentament des del Govern de la Generalitat una norma bàsica per a l’equilibri territorial com és el Pla Especial d’aquest Parc Agrari.
Cal recordar que el Delta del Llobregat és, probablement, el territori de Catalunya més intensament transformat i agredit, després de la mateixa ciutat de Barcelona. En el territori del Delta s’hi troben les infraestructures més grans de Catalunya, que tenen dimensió continental:- Aeroport del Prat
- Port de Barcelona
- Línia d’AVE Madrid-Barcelona
- Corredor mediterrani de RENFE
- 3 Autopistes i autovies (C-32, A-2, C-31)
S’hi han urbanitzat milers d’hectàries per a construir les zones residencials (nuclis de Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi, El Prat i l’Hospitalet), a més d’urbanitzacions de baixa densitat (Castelldefels platja, Gavà-Mar, etc.), multitud de polígons industrials i la Zona d’Activitats Logístiques vinculada al Port. Totes aquestes actuacions s’han desenvolupat transformant irreversiblement els camps de conreu i zones humides naturals del Delta. Fins i tot es va arribar a desviar la desembocadura del Llobregat per deixar espai a la Zona Franca, en una actuació que va ser declarada il·legal per una sentència del Tribunal Suprem.
El Delta no aguanta més agressions. Ha perdut més del 50% de la seva superfície agrícola i natural original. Eurovegas seria el cop final al precari equilibri que s’ha pogut mantenir al llarg de les dècades d’eufòria edificadora que van portar a la bombolla immobiliària i la crisi econòmica actual.
Els espais agraris són equipaments estratègics de futur. L’alternativa intel·ligent: més suport a l’agricultura del Baix Llobregat
Per tot el que s’ha dit més amunt, cal entendre que els espais agraris del delta del Llobregat no són “espais buits que cal omplir”, com moltes vegades urbanistes, constructors i polítics volen fer creure. Tot al contrari, són equipaments estratègics de futur, que ens permeten assegurar una producció d’aliments saludables i propers a l’enorme concentració humana de Barcelona.
En lloc d’especular amb aquests terrenys, els governants haurien de protegir-los encara més i impulsar l’agricultura de qualitat, cada cop més ecológica i sostenible, recolzant a les families pageses i facilitant el relleu generacional, tant necessari al camp català.
Una agricultura viva no és només font de llocs de treball i equilibri territorial, sinó garantia de no allunyar-nos de la situació de Seguretat Alimentària més elemental.
Hem de conservar els espais naturals i agrícoles del Delta, per mantenir el lligam amb el territori. Aquesta comarca, que ha estat tradicionalment agrària fins fa un segle, no pot perdre els darrers camps de la plana del Delta!
“Sólo cuando se haya talado el último árbol,
sólo cuando se haya envenenado el último río,
sólo cuando se haya pescado el último pez
sólo entonces descubrirá el hombre blanco que el dinero no es comestible.”
sólo cuando se haya envenenado el último río,
sólo cuando se haya pescado el último pez
sólo entonces descubrirá el hombre blanco que el dinero no es comestible.”
Profecía de los Indios Cree.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada